Normes d’organització i funcionament

  1. Les Normes d’Organització i Funcionament d’Esart

1.1 Contingut i propòsit.

Les Normes d’Organització i Funcionament de Centre (NOFC) d’Esart contenen:

1. L’estructura organitzativa de govern i de coordinació del centre (d’acord amb l’organigrama establert), i la concreció de les previsions del Projecte Educatiu per orientar l’organització pedagògica (grups, equips docents, atenció als alumnes, docència, tutoria i recursos), el rendiment de comptes al consell escolar amb relació a la gestió del Projecte Educatiu i, si escau, l’aplicació dels acords de corresponsabilitat.

2. El procediment d’aprovació, revisió i actualització del projecte educatiu.

3. Els mecanismes que han d’afavorir i facilitar el treball en equip del personal del centre.

4. Les concrecions que escaiguin sobre la participació en el centre dels sectors de la comunitat escolar i sobre l’intercanvi d’informació entre el centre i les famílies, col·lectivament i individualitzadament, així com els mecanismes de publicitat necessaris perquè les famílies puguin exercir el seu dret a ser informades.

5. L’aplicació de mesures per a la promoció de la convivència i dels mecanismes de mediació, així com la definició de les irregularitats en què poden incórrer els alumnes quan no siguin greument perjudicials per a la convivència i l’establiment de les mesures correctores d’aquestes irregularitats i les circumstàncies que poden disminuir o intensificar la gravetat de la conducta dels/de les alumnes.

a.  Les conductes contràries a la convivència. 

b. L’establiment de mesures correctores de les irregularitats per conductes contràries a la convivència. 

c. Les circumstàncies que poden disminuir o intensificar la gravetat de la conducta. 

d. El procediment per informar a les famílies i, si és possible i escau, establir amb aquestes, pautes compartides d’actuació. 

e. En quines situacions les mesures correctores per conductes contràries a la convivència s’han d’aplicar, directament, pel professorat i en quins casos correspon als òrgans unipersonals de govern

f. La determinació que, les decisions col·lectives adoptades per l’alumnat, en relació amb la seva assistència a classe i en exercici del dret de reunió, no tinguin la consideració de falta, si han estat prèviament comunicades a la direcció i es disposi de la corresponent autorització dels pares. 

6. La resta d’elements necessaris per a l’organització i funcionament del centre d’acord amb la normativa vigent.

El propòsit que persegueixen les NOFC és el de proporcionar un marc de regulació més precís de les relacions internes del centre, adaptades a les necessitats pròpies del nostre institut, per garantir la convivència dins d’un marc d’entesa i de funcionament eficaç i eficient, d’acord amb la normativa legal vigent.

1.2 Àmbit d’aplicació i compliment.

Les Normes d’Organització i Funcionament de Centre (NOFC) d’Esart són:

    1. D’aplicació preferent, llevat que existeixi contradicció amb la normativa vigent, de superior rang o observança.
    2. D’obligat compliment, com a corresponsables en la seva correcta execució, per a tots els alumnes com a usuaris del sistema educatiu, per a les famílies dels alumnes, així com per a les empreses, entitats, institucions o organismes col·laboradors, visitants, usuaris en general i treballadors d’empreses que presten serveis i/o béns, per al personal que treballa a Esart (professors, personal d’administració i serveis, i d’altres), així com per extensió a tothom que hi té alguna relació i que la desenvolupa en el seu recinte i, per extensió, per als membres de la comunitat educativa quan es desenvolupin, fora del recinte escolar, activitats promogudes, d’alguna o altra manera, per l’Institut, incloses les de mobilitat internacional.

1.3 Elaboració, aprovació, vigència, revisions i publicitat

L’elaboració de la proposta de les Normes d’Organització i Funcionament del Centre li correspon a la direcció del centre que, una vegada sotmeses a un període participatiu perquè tots els membres de la comunitat educativa hi puguin fer aportacions, seran proposades perquè siguin aprovades per la Titularitat.  

La vigència de les Normes, una vegada aprovades, serà immediata i permanent fins que es produeixin les revisions i/o modificacions, que seran aprovades de nou per la Titularitat, a proposta de la direcció i havent estat consensuades prèviament pel claustre.

La direcció i els tutors de curs tindran la responsabilitat d’informar els alumnes, les famílies, i qualsevol altra persona obligada al seu compliment, si s’escau, de les NOFC i podrà demanar la seva revisió i/o modificació parcialment o totalment, sempre que ho demanin per escrit, i s’acordi amb majoria absoluta dels presents en la sessió convocada a l’efecte.

Les NOFC es publicitaran, a partir de la seva entrada en vigor, que serà a  l’endemà de la seva aprovació, en la intranet d’Esart, perquè tota la comunitat educativa les conegui i les pugui consultar.

1.4 Interpretacions, qüestions no previstes i falta d’acord

En totes aquelles qüestions que puguin portar a interpretacions diferents, així com en les qüestions no previstes i/o quan es doni falta d’acord en qualsevol aspecte relacionat amb l’aplicació de les NOFC, la direcció del centre, en l’àmbit de les seves competències, en prendrà, provisionalment, les resolucions pertinents atenent a la normativa vigent per assegurar el correcte funcionament del centre i la correcta prestació del servei. Posteriorment seran presentades al claustre i es determinarà i aprovarà perquè siguin incorporades a les NOFC.

2.  CONCRECIÓ DE LES PREVISIONS DEL PROJECTE EDUCATIU

2.1 Per orientar l’organització pedagògica

El Projecte Educatiu, com a màxima expressió de l’autonomia de centre, abasta els àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials.

1. Els criteris pedagògics i organitzatius que regeixen els ensenyaments que s’impateixen a Esart han de contribuir al compliment dels principis del sistema educatiu i han de fer possible:

    1. La integració dels alumnes procedents dels diversos col·lectius i amb diferents nivells en el seu procés d’ensenyament i aprenentatge, necessitats i/o expectatives, en aplicació del principi d’inclusió.
    2. El desenvolupament de les capacitats dels alumnes que els permeti la plena integració 

social i  laboral i la incorporació als estudis superiors com a resultat de l’acció educativa i del seu èxit.

    1. La incentivació de l’esforç individual i de grup, especialment en el treball quotidià al centre educatiu.
    2. L’adequació dels processos d’ensenyament al ritme d’aprenentatge individual, per mitjà de 

l’aplicació de pràctiques educatives inclusives com el treball col·laboratiu i, si s’escau, de compensació i suport, i per mitjà de l’aplicació de pràctiques d’estímul per a l’assoliment de l’excel·lència.

    1. La coeducació, que ha d’afavorir la igualtat entre els i les alumnes.
    2. L’establiment de regles basades en els principis democràtics i en els valors humans, que afavoreixen

els hàbits de convivència i el respecte a l’autoritat del professorat.

    1. La implicació de les famílies en el procés educatiu per mitjà de la Carta de Compromís Educatiu, la tutoria i l’orientació, la seva participació en les activitats de centre, en el consell escolar i d’altres.

2. Els criteris pedagògics i organitzatius que regeixen i orienten l’exercici professional de la docència han de ser coneguts per tots els docents, i han de contribuir a:

          1. a. Reconèixer, facilitar i fer efectiu el compromís de l’alumnat en llur procés educatiu, sens perjudici de continuar fomentant el paper de les famílies en l’educació dels fills.
          2. b. Educar en la responsabilitat de l’estudi i desenvolupar àmbits d’autoaprenentatge, amb l’ús de les TAC, que resultin positius per al progrés dels alumnes.
          3. Fer possible l’assoliment de competències clau, enteses com el conjunt de capacitats  que utilitza una persona en el desenvolupament de qualsevol tasca per aconseguir assolir amb èxit uns determinats resultats: saber, saber ser, saber estar, saber fer.
          4. d. Adequar la funció del professorat, com a agents del procés educatiu, a les característiques i les necessitats educatives de cada etapa i als aspectes instructius específics de cada ensenyament, sens perjudici del manteniment de la coherència global dels elements educatius de la formació.
          5. e. Fer possible una avaluació objectiva del rendiment escolar que delimiti els resultats i els efectes de l’avaluació dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge i els resultats de l’avaluació del progrés assolit individualment per cada alumne/a, i evidenciar la correlació entre el seu rendiment, els resultats acadèmics i les fites que es proposaven en incorporar-se a aquests ensenyaments.
          6. Potenciar l’exercici de la ciutadania activa per mitjà de la participació en la vida del centre i en els actes de la comunitat educativa.

3. Els criteris pedagògics i organitzatius que orienten l’atenció a l’alumnat han de garantir que:

a.  Els alumnes dels diferents grup classe, en els quals es porta a terme l’acció docent, tinguin un tutor, designat l’equip directiu, per portar a terme l’atenció educativa general dels alumnes, directament, i per mitjà de l’orientació de l’acció conjunta de l’equip docent, i mantenir la imprescindible comunicació entre el centre i les famílies, a propòsit del progrés personal de llurs fills.

b. Els alumnes de batxillerat, que poden cursar la matèria d’estada a l’empresa, tinguin igualment un tutor de pràctiques, designat l’equip directiu, per fer possible l’adequada realització de les pràctiques i el seu aprofitament, d’acord amb les característiques i condicions establertes per la normativa vigent. en l’àmbit de les seves competències.

c. Els alumnes de batxillerat, que cursen la matèria de Treball de recerca, tinguin igualment un tutor de TDR, designat la coordinació, per fer possible l’adequada realització del Treball i el seu aprofitament, d’acord amb les característiques i condicions establertes per la normativa vigent. en l’àmbit de les seves competències.

4. Els criteris pedagògics i organitzatius que orienten el currículum han de fer possible que:

a. La concreció dels currículums dels diferents ensenyaments amb la finalitat prioritària de garantir l’assoliment de les competències bàsiques i les específiques i claus de cada currículum, així com la consecució de l’excel·lència en un context d’equitat, que pot comportar la incorporació d’objectius addicionals i l’adopció de mesures organitzatives i de gestió específiques.

  1. Les mesures esmentades a l’apartat anterior poden afectar variables com l’ús del temps i dels espais, l’agrupament dels alumnes i els criteris d’assignació de docència al professorat, l’ús dels recursos didàctics, la utilització dels recursos escolars i la formació del professorat i d’acord amb el que determinin els decrets d’ordenació curricular aplicables, la distribució de les àrees i matèries per cicles o cursos.

2.2  Per orientar l’acció docent i el rendiment de comptes

Els documents estratègics de centre que orienten l’acció docent, de la qual s’ha de rendir comptes a la Titularitat i a la Inspecció, són les eines bàsiques per a aconseguir els objectius d’Esart:

2.2.1 El Projecte Educatiu de Centre

El Projecte Educatiu de Centre recull la identitat del centre, n’explicita els objectius, n’orienta l’activitat i li dona sentit amb la finalitat que els alumnes assoleixin les competències que li permetin ser ciutadans 

preparats per a desenvolupar la seva vida personal, professional social, amb el màxim aprofitament educatiu.

Per això, ha de contribuir a impulsar la col·laboració entre els diversos sectors de la comunitat educativa: alumnes, pares i mares, professors, personal d’administració i serveis, empreses, així com la relació entre el centre i l’entorn.

I s’ha de definir i/o actualitzar regularment considerant les característiques canviants dels diferents contextos: social, econòmic, cultural, productiu, etc. i preveure les seves necessitats i les necessitats i expectatives dels alumnes.

El caràcter propi que ha de recollir i desenvolupar ha de respectar els principis rectors del sistema educatiu. A més, ha de contenir, com a mínim, els aspectes i les precisions que s’estableixen a continuació:

  1. L’aplicació dels criteris d’organització pedagògica, les prioritats i els plantejaments educatius, els procediments d’inclusió educativa, els valors i objectius que regeixen l’aprenentatge de la convivència i altres actuacions que caracteritzen el centre.
  2. Els indicadors de progrés pertinents, que han de referir-se a elements de context, recursos, processos i resultats i que han de ser revisables periòdicament en funció dels resultats de l’avaluació del centre. En qualsevol cas, se n’han d’incorporar els relatius a resultats o rendiments acadèmics d’acord amb el que determini la Comissió d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació.
  3. La concreció i el desenvolupament dels currículums, els criteris que orientin l’atenció a la diversitat i els que han d’orientar les mesures organitzatives, sempre d’acord amb els principis de l’educació inclusiva i de la coeducació. I pel que fa als ensenyaments que preveuen en el seu currículum formació en centres de treball, les concrecions curriculars que faci el centre han de contemplar també l’especificitat d’aquesta formació. En tot cas, el centre ha de mantenir la concreció dels currículums a disposició de l’Administració educativa per tal que aquesta en pugui comprovar l’ajustament als mínims curriculars que garanteixen la validesa dels títols corresponents als ensenyaments  impartits.
  4. Els criteris que defineixen l’estructura organitzativa pròpia.
  5. El Projecte Lingüístic, que concreta la realitat sociolingüística de l’entorn, d’acord amb el règim lingüístic del sistema educatiu establert a les lleis, que dóna criteri i norma en relació al tractament i l’ús de les llengües en el centre, i recull els aspectes que determinen les lleis sobre la utilització normal del català com a llengua vehicular i d’aprenentatge, així com la continuïtat i la coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en els serveis escolars i en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares d’alumnes, així com qualsevol altra organitzada pel centre i en la qual participa el centre, incloses les de caire internacional, com és el cas de la mobilitat d’alumnes. També dóna criteri sobre l’aprenentatge de les dues llengües oficials i de la llengua estrangera. 

La presentació, revisió i actualització del Projecte Educatiu correspon la direcció, amb la participació de tota la comunitat educativa, i la Titularitat que és qui l’aprova.

2.2.3 El Projecte de direcció

El Projecte Educatiu és la màxima expressió de l’autonomia del centre educatiu i l’element vertebrador de la seva activitat, i el Projecte de direcció, atès que ordena el desplegament i l’aplicació del Projecte Educatiu per al període de mandat de la direcció del centre, ha d’establir les línies d’actuació prioritàries 

que s’han de desenvolupar durant el període i, si s’escau, ha de formular propostes en relació amb l’adaptació o modificació, total o parcial, del Projecte Educatiu.

El Projecte de direcció es concreta, cada curs acadèmic, mitjançant les programacions generals anuals, els plans estratègics i els acords de corresponsabilitat, que han de permetre assolir els objectius formulats en el projecte, i ha de contenir els següents elements:

      1. Justificació del projecte i compromís en la seva aplicació.
      2. Bases conceptuals i normatives.
      3. Presentació del centre.
      4. Diagnosi actualitzada.
      5. Objectius a assolir en l’àmbit pedagògic, vinculats a la millora de resultats educatius.
      6. Actuacions previstes per al desenvolupament i l’aplicació del Projecte Educatiu.
      7. Concrecions organitzatives orientades a la major sistematització de les activitats del centre i a la creació de condicions i formes d’organització que estimulin la implicació de tot el personal en el treball en equip i n’afavoreixin el creixement dels nivells de motivació i de satisfacció.
      8. Indicadors per a l’avaluació de l’exercici de la direcció, d’acord amb els indicadors de progrés del Projecte Educatiu.
      9. Mecanismes de retiment de comptes als òrgans de control i participació.
      10. Elements per a l’aprofundiment en l’exercici del lideratge distribuït i per al foment de la participació de la comunitat escolar en el centre.

El Projecte de direcció serà presentat a la Titularitat, qui l’aprovarà, i al claustre de professors en iniciar-se el curs.

2.2.3 El Pla estratègic

El Pla estratègic es proposa per aconseguir el màxim nivell de consecució en el grau d’assoliment dels objectius estratègics presentats a la comunitat educativa, en línia amb el Projecte Educatiu de Centre, el Projecte de direcció i els objectius i directrius del Departament d’Ensenyament.

La seva elaboració, desplegament i avaluació correspon a l’equip directiu i als coordinadors com a  membres de l’equip de suport de direcció. Així com als departaments, que hi contribueixen a la consecució dels objectius estratègics mitjançant els seus plans anuals.

El document s’estructura bàsicament en sis parts ben diferenciades:

1. Plantejament institucional.

2. Diagnosi de la situació del centre (DAFO).

3. Mapa estratègic amb objectius estratègics, estratègies i recursos.

4. Indicadors de progrés.

5. Desenvolupament, seguiment, avaluació i rendiment de comptes.

6. Pla d’activitats.

En finalitzar el curs, l’equip directiu, les coordinacions i els departaments elaboren la seva memòria del pla (amb dades quantitatives del grau de consecució de les accions i percentatge d’assoliment per indicadors del pla de progrés, la seva anàlisi qualitativa i les propostes de millora) i es presenten els resultats al claustre i al consell escolar.

I una vegada avaluat el pla d’activitats, es planifiquen, desenvolupen i avaluen les noves, tot considerant les propostes de continuïtat, modificació o canvi per unes altres, d’acord amb els resultats i el valor que hagin pogut aportar per a la consecució dels objectius.

El Pla Estratègic serà presentat a la Titularitat i al claustre per al seu coneixement i complicitat en el seu desenvolupament, així com seran presentats, per al seu seguiment, els resultats de la seva aplicació anualment.

3. EL PROJECTE DE CONVIVÈNCIA

3.1 Composició de la Comissió de la bona convivència

D’acord amb el que estableix  la Resolució ENS/585/2017, de 17 de març, la Comissió de la bona convivència està formada per: la direcció del centre, la coordinació de batxillerat la psicopedagoga i els tutors de tots els cursos que conformen el nivell de batxillerat.

3.2 Mesures de promoció de la convivència

Les mesures de promoció de la convivència, els mecanismes i fórmules per a la resolució pacífica dels conflictes que s’estableixen a l’article 23.2 del Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia de centres educatius, així com els processos i mesures d’intervenció educativa aplicables  en el cas de d’incompliment de les NOFC i de la normativa vigent estan desenvolupades al Projecte de convivència d’Esart.

Normes d’organització i funcionament

Faltes d’assistència i puntualitat

Les activitats escolars comencen puntualment a l’hora marcada per l’horari. L’hora oficial de l’escola és de les 8 h a les 14 h cada dia de la setmana i de 15 a 17 h (tardes lectives: 1r batx., dimarts o dijous). Els alumnes que arribin tard a l’escola a primera hora del matí, sense justificació, ho han de comunicar a la secretaria acadèmica i quedar-se davant de secretaria. (Totes les faltes de puntualitat i assistència previsibles han d’ésser comunicades a secretaria per avançat, utilitzant per a tal fi l’apartat de comunicats de l’agenda escolar, a través de correu electrònic o trucada telefònica).

Totes les faltes d’assistència comunicades verbalment al tutor, han de ser notificades pel mateix tutor a secretaria. 

Les faltes de puntualitat no notificades a l’escola amb anterioritat o justificades quedaran registrades a la plataforma. Només es justificaran les absències quan la família justifica a l’escola l’absència de l’alumne al llarg del dia de la falta, és a dir, no es justificaran les absències amb posterioritat al dia de de la falta.

L’absència injustificada, sistemàtica i reiterada de l’alumne de batxillerat durant 15 dies hàbils, pot comportar l’anul·lació de la matrícula de l’alumne, sens perjudici del que preveu l’article 37.4 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació en matèria de faltes d’assistència i de puntualitat injustificades de l’alumne. En el moment que s’arribi a acumular aquest període d’absència, aquesta circumstància cal notificar-la a l’alumne absentista, i als pares o tutors legals en el cas d’alumnes menors d’edat. Si en el termini d’una setmana no justifica la seva absència, el director o directora del centre pot anul·lar la matrícula de l’alumne per absentisme continuat no justificat i la seva vacant la pot ocupar una altra persona.

Les faltes a la Normativa d’Organització i Funcionament 

La vida de l’escola, les exigències educatives i la complexitat derivada de l’estructura i funcionament d’una comunitat educativa nombrosa comporten la necessitat d’unes normes disciplinàries que garanteixen l’adequat desenvolupament de la tasca educativa. El respecte a aquestes normes disciplinàries és un compromís per part de tots els membres de la comunitat educativa. Tot i tenint en compte que l’escola valora més l’estímul que no pas la sanció, l’experiència ens indica que sempre hi ha algun membre que per temperament o per negligència no respecta suficientment aquestes normes de convivència o les mateixes exigències de la tasca educativa realitzada a l’escola i és precís de determinar algunes faltes que, si s’escau, comportaran la sanció que l’escola, en cada cas determini.

Les faltes a la Normativa d’Organització i Funcionament tindran la consideració de més o menys gravetat segons les circumstàncies en què es produeixin.

Tota falta d’assistència injustificada o no autoritzada, l’absentar-se del recinte sense permís, la falta de disponibilitat i atenció al treball de classe, la distorsió del clima de treball i les faltes de respecte a persones i instal·lacions s’estimarà sempre com a falta. 

Tota falta serà comunicada als pares verbalment o per mitjà del correu. 

Les faltes seran considerades com a conductes contràries a les normes de convivència o conductes greument perjudicials per a la convivència en el centre en base DECRET 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l’alumnat

Quan un alumne cometi alguna d’aquestes faltes, serà enviat al seu tutor amb qui farà una profunda reflexió sobre la seva conducta. Si es produeix una sortida del recinte escolar, a més, aquesta infracció es comunicarà immediatament als pares. Quan el fet hagi estat el  guixar taules o cadires, a més, les haurà de netejar. En el cas que hagi fet malbé, voluntàriament o per un ús clarament indegut, material escolar, el cost econòmic de la seva reparació anirà al seu càrrec. 

Normativa dels avisos

Pel fet que valorem com a molt important la immediatesa en l’aplicació d’una sanció davant de les faltes comeses pels alumnes, hem establert un protocol que aplicarem de comú acord amb els pares de l’alumne, i que queda especificat en al següent normativa 

Recordem les normes bàsiques i les seves sancions:

– Absències no justificades: cada absència no justificada comporta rebaixar 0,5 punts de la matèria en què s’ha faltat.

– Puntualitat a cadascuna de les classes: arribar més de 5 minuts tard a classe comporta no poder entrar a l’aula i considerar la falta com una absència no justificada.

– Destorbar el clima de treball o no portar el material a l’aula: expulsió de l’aula, la qual  es considera una absència no justificada i té la mateixa conseqüència.

– Ús restringit del mòbil: està prohibit utilitzar el mòbil durant una classe, si l’alumne l’utilitza, es demana que el tanqui i es porta a secretaria, al final del dia, l’alumne pot recollir-lo.

– Està prohibit consultar el mòbil durant un examen: si un alumne té el mòbil durant un examen, tindrà una qualificació de 0 d’aquell examen.

– Està prohibit fumar dins del recinte escolar o davant les portes de l’escola: si un alumne no ho respecte, tindrà avís de disciplina.

– Faltar al respecte als companys o al professorat: significarà una expulsió de classe o un avís de disciplina.

– Menjar o beure dins la classe (exceptuant aigua en certs moments): avís de disciplina.

Els avisos de disciplina que es posin als alumnes seran comunicats als pares via trucada telefònica o correu electrònic. Aquests avisos s’aniran registrant i si es dóna el cas que es van acumulant, tindran diverses sancions segons la quantitat. A continuació us detallem quines són aquestes sancions:

Al 1r i 2n avís: el tutor serà el responsable de fer-ne el seguiment i comunicar als pares el motiu dels avisos.

Al 3r avís: reunió urgent de la Comissió de disciplina + Pares + Alumne.

Al 4t avís: l’alumne serà expulsat durant 1 dia de l’escola.

Al 5è avís: l’alumne serà expulsat durant 2 dies de l’escola.

Al 6è avís: pèrdua del dret d’assistir a qualsevol sortida escolar, amb la possibilitat de recuperar-lo si el tutor i la Comissió ho creuen oportú quan s’observi una modificació positiva de l’actitud de l’alumne.

Al 7è avís: expulsió de l’escola durant 3 dies.

Al 8è avís: expulsió de l’escola durant 1 setmana.

Al 9è avís: expedient disciplinari, el qual pot arribar a representar una expulsió definitiva del centre.

Cometre una falta greu (com el fet de colpejar-se o barallar-se) podria significar l’expulsió directa del centre els dies que es creguin oportuns sense haver de passar pel sistema de l’avís de disciplina.

És evident que abans d’arribar a una expulsió de l’aula o un avís de disciplina, s’haurà advertit a l’alumne de la seva falta perquè modifiqui la seva actuació, cosa que ja portem fent des d’inici de curs, sense gaire èxit en alguns casos.

Quan un professor pensi que el tutor no atén les faltes de disciplina que li presenta, acudirà a la resta de membres de la comissió de disciplina.

Per poder dur a terme aquesta normativa, caldrà comptar amb la participació del professorat quan el professor de la matèria no pugui atendre els alumnes amonestats.

Control de l’assistència 

A tots els cursos, cal passar llista d’assistència a cada hora de classe. 

Quan un alumne arriba tard ha d’anar personalment a notificar-ho a Secretaria.

Si un alumne ha de marxar de l’escola, ja sigui perquè ho han comunicat des de cas o perquè l’han vingut a buscar, cal que ho comuniqui a secretaria (ell personalment, el tutor, el professor que l’ha atès). Secretaria ho ha  de tenir controlat.

Pla d’organització per a l’obertura del centre

– Pla d’roganizació per a l’obertura del centre curs 2020/2021